tanquem!

Apa, ens tornem a mudar!

http://www.josep.huguet.cat

una de seny i una de rauxa

Diumenge passat anàvem cap a Barcelona amb una actuació al cap (4d8, 2d8f, 5d7) i en vam tornar amb una altra totalment diferent (4d8, 2d7, id3d8, 3d8), tan o més valuosa pel pas endavant tècnic i psicològic que representa. Que hem sortit guanyant del Poble Sec està clar, però com es pot passar en una ronda de descartar un castell a afegir-ne un altre que no estava a l’ordre del dia? Mirem d’analitzar-ho després d’un parell de dies de digestió.

un cap de setmana normal i corrent

Divendres 19, surto de la feina tard, a dos quarts de quatre, arribo a casa, dino i a un quart de cinc arriben l’Abel i el Sergi. Avui toca recollir coses per la Cursa dels Templers per tot Lleida. Carreguem dos cotxes amb el material que tinc, casa meua és el primer punt de la gimcana. Segon punt, l’oficina de turisme, a recollir bosses, contra rellotge perquè la portera d’un hotel no ens deixa aparcar, recollim el material mentre ella avisa a la grua. Seguim, no ha passat res! Pugem a Gardeny a descarregar perquè els cotxes ja estan plens.

reboot

Doncs avui no ha anat bé, no hem caigut però tot i descartar el 4 de 8 i la torre de 7, ni tan sols hem pogut amb el 5 de 7. Sovint, quan l’ordinador va malament i fa coses rares cal reiniciar el sistema i les coses es solucionen. Doncs vinga: reboot . . .

no em reconec

Han passat uns dies, ja no tinc agulletes i voldria plasmar les sensacions de diumenge i de dilluns abans que se m’oblidin els detalls.

Diumenge al vespre em trobo a Lleida amb una medalla penjada al coll i no em reconec, no sé qui és aquest paio que ha fet 30 quilòmetres (30!!) a 5:19 per després fer-ne 12 més a 5:43. Gairebé no em puc creure que vaig anar tots aquests quilòmetres més ràpid del previst, vaig arriscar molt per ser la primera marató. Però en tot moment estava convençut que era capaç de fer-ho.

m-1: cap a barcelona

Falten unes 14 hores pel tret de sortida i diguem que ja ho tinc tot a punt. No és moment de perdre el temps amb pensaments que no porten enlloc, sinó d’agafar totes les mostres de suport i fer-ne una bola ben gran que m’acompanyarà durant 42195 metres. És a dir, marxar amb el dipòsit ple.

3, 2, 1…

m-4: sóc el 7244

Queden 4 dies i algunes hores, avui he rebut un mail de l’organització amb el número de dorsal que m’han assignat, és el 7244. Avui han dit a la ràdio que no s’ha arribat als 10.000 participants per molt poc, crec que han dit que som 9702. Igualment, de manera honorífica, li han donat el dorsal número 10.000 al Miquel Pucurull. Aquest és un veterà corredor a qui no tinc el plaer de conéixer, però no exagero quan dic que és una persona molt estimada dins del món de l’atletisme popular i un exemple per a molts de nosaltres. Podeu llegir quatre coses d’ell en aquesta entrevista a la revista Runner’s World (en espanyol).

m-7: el compte enrere

Falten 7 dies per la marató de Barcelona, ja no hi ha marxa enrere perquè comença el compte enrere. Ara que només falten 7 dies ja ho tinc gairebé tot a punt: la roba, el calçat, l’allotjament… També és el moment de començar a consultar la previsió del temps, i diu que plourà. Glups.

pau

Donem la benvinguda al Pau Rosell Anadón! Va néixer l’onze de gener, i va pesar 3kg900. Els pares no hi caben de contents :)

nou bloc

Com que aquest bloc no avança (i ja sé per què) he creat un nou bloc de contingut friki-tecnològic. A veure si us mola.