cuac cuac

Avui, per casualitat, la meua curiositat de científic s’ha vist sobtadament motivada i ràpidament apagada, gràcies a google.

Ha arribat a les meues mans un petit text que afirmava: “els ànecs no fan eco quan canten. És un fet.”

Ja hi som. Fot-li, a barrinar. I per què? (com diria la Terribas) Potser els ànecs canten a una freqüència que quan rebota contra la paret s’anul·la a ella mateixa? Recordo que hi ha interferències constructives i destructives… i em venen al cap raonaments oblidats sobre moviment ondulatori i acústica rudimentària. La conclusió és que aquest no pot ser el motiu: hi pot haver un punt en l’espai on les ones del cant de l’anec (o de qualsevol altre so) s’anul·lin mútuament, però d’aquí a dir que sempre s’anul·len….

Vejam què hi diu google, (my best friend). I he trobat un article del departament d’Acústica de la Universitat de Salford (Anglaterra) on desmenteixen la suposadament famosa afirmació.

En essència, agafen un PATO i el fan cantar en diferents condicions acústiques (no us perdeu les fotos). Les gravacions d’aquestes proves demostren que, tal com ens indicava el sentit comú, els ànecs sí que fan eco quan canten. Quin és, doncs, l’orígen d’aquest mite? Les conclusions que en treuen ja són molt més opinables. Jo em decanto a pensar que qui va popularitzar (?) aquesta llegenda urbana no ha vist un ànec viu en sa vida.

Enllaços relacionats:

• Article del departament d’Acústica de la Universitat de Salford.
• Article de la Wikipedia que explica breument el fenòmen de les interferències constructives i destructives (en anglès).