dos italians

Aquest divendres presento dos restaurants italians a Barcelona, de molt bon record. Els poso junts perquè comparteixen característiques i qualitat. Estan regentats per italians de debò, i el tracte és extraordinari. A tots dos hi he anat en diverses ocasions, tant a dinar de menú com a sopar.

Buongiorno

Comencem pel Buongiorno, que és de rebut perquè hi vaig sopar ahir amb l’Urtxu. Està a Urgell 239, cantonada amb Londres (mapa) L’únic que em va saber greu és que hi deixen fumar a tot arreu, per sort ens van deixar seure en una taula una mica més apartada i no vam patir fums. Vam demanar cervesa italiana Peroni, suau però amb gust, em va agradar molt, fresqueta. Els vins també són italians. La pasta és espectacular, però ahir vam demanar un primer més lleuger: amanida de ruca amb parmesà per l’Urtxu i aubergínies gratinades per mi. Plats senzills sense més secrets, però bons.

De segon vam demanar pizzes, una capritxosa per l’Urtxu i una quatre estacions per mi, amb carxofa, pernil dolç, olives negres i ceba. La massa, fineta, estava al punt i tenia molt bon gust, no vam deixar la crosta al plat perquè també estava bona. Si dic tot això de la massa imagineu com estaven la resta d’ingredients, frescos, saborosos i de qualitat.

A les postres se’ns va afegir el Toni i vam deixar que la cambrera veneciana ens aconsellés. Un tracte excel·lent, no ens va contestar lo típic de “no sé, tot està bo…” ens va aconsellar directament dos postres i vam triar tots tres el tiramisú casolà. I ja ho crec que era casolà. Estava servit en el bol on s’havia cuinat. Autèntic. Mentre estàvem fent les postres, un senyor italià, possiblement l’amo, es va asseure aprop nostre amb una beguda i tenia una conversa en italià amb els cambrers, cosa que va potenciar l’atmosfera del local. Parlaven de la crisi de la mozzarel·la, semblaven preocupats.

Hi vam sopar per uns 27€.

El menú de dinar costa uns 12€ (que és bastant per Barcelona) i inclou unes porcions de pizza com a entrants cortesia de la casa.

Després vam anar tots tres a fer una copa al Bar Premier, a Provença 236 cantonada amb Enric Granados (mapa), on es veu que fan uns coctels molt currats i la música és agradable. Ben ventilat, amb sofàs, es pot xerrar. Jo vaig demanar un mojito, molt ben fet. Lo millor del mojito és com ho pronuncien els guiris: MO-HIT-OUUUU.

Piazza Grande

En aquest restaurant hi anàvem els de T-Systems (aquesta gran empresa índia) quan era un dia especial. Anar a l’italià era una festa, i això que havíem de caminar mitja hora d’anar i mitja de tornar (clar, això formava part de la festa :-) ). Està al Poblenou, a la plaça Juli González 10 (mapa), cruïlla Bilbao amb Ramon Turró, metro Poblenou. Sí, està lluny, però val la pena si teniu temps. A més, és difícil que estigui ple.

Repeteixo els elogis de l’altre restaurant: personal italià, pasta excel·lent, ambient familiar, vins italians.

Aquí la pizza és d’aquelles que la massa fa bombolles, fina i cruixent. Per postres, no us perdeu el flam de nata. No he dit flam amb nata, sinó flam de nata, una especialitat italiana que segurament no heu tastat mai.

En aquest restaurant hi treballa una senyora gran, una mamma autèntica, que només parla italià. Encantadora.

El preu del sopar ara no el recordo, però és normal, uns 20-25€. El menú del migdia costava 10€ fa un any.

Bon profit!

Enllaços relacionats:

• Restaurant Buongiorno
• No he trobat cap enllaç del restaurant Piazza Grande. Telf: 93 221 41 32