de tu a tu: josep cuní, català de l’any

És cert que amb la crisi de l’aigua els polítics ho han fet fatal. Gràcies a ells, fa dies que he passat de vilatà simpàtic a provincià insolidari. Gràcies. La política és un art de dir mentides, és la seua feina. Però tu, Josep Cuní, no tens excusa, el teu altaveu matinal no pot servir per penjar-te medalles ni per esbombar la teua demagògia urbanita sense escrúpols. Vols caure simpàtic a la majoria, felicitats, és el teu problema, però mira d’aconseguir-ho sense sembrar mala maror on no n’hi ha.

Últimament cada dia em desperto amb els teus paternalismes alliçonadors com ara “l’aigua és de tots, no d’uns pocs”. Què intentes? Fer-nos sentir culpables de la manca d’inversions a l’àrea metropolitana?

Avui has fet vessar el got amb l’última gota d’aigua de Catalunya quan has dit “a Barcelona paguem un 53% més per l’aigua que els de Lleida. Sí, sí, un 53% més.” Lògica de predicats: si paguem més que els pagesots, tenim dret de fer el que ens doni la gana amb l’aigua del Segre.

L’altre dia vas enviar una càmera a les inhòspites terres de l’oest de Catalunya, per copsar l’opinió dels afectats per un possible transvasament. No vas parlar amb un professor de la Facultat d’Agrònoms, una de les més prestigioses de la Península. No vas parlar amb representants d’Unió de Pagesos. No vas parlar amb alcaldes de pobles lleidatans que avui dia s’abasteixen d’aigua de boca amb camions cisterna. No. Vas anar a buscar al primer pagesot que et vas trobar, i et va regalar arguments científics de l’ordre de “què collons és això de dutxar-se cada dia? Que no es dutxin i ja està!”. Bravo Josep Cuní, la recerca periodística ha entrat en una nova dimensió. O potser més aviat la demagògia.

Però és clar, tu no vols la veritat, tu vols audiència. Em pots explicar de quina manera ajuden les teues fletxes enverinades a solucionar el problema de l’aigua?

Mirem d’abocar una mica de llum en aquest assumpte. Contràriament al que el sentit comú ens pot fer creure, a Lleida no bevem aigua del Segre, sinó del Noguera Ribagorçana. De les aigües del Segre se’n beneficien els regants de les comarques del pla de Lleida (Urgell, Segarra, Garrigues, Segrià, Pla d’Urgell, Noguera) que formen un dels parcs agropequaris més importants d’Europa. Aquesta agricultura és deficitària, que vol dir que necessita subvencions per existir. També necessita subvencions per millorar l’eficiència dels sistemes de reg, ja que els agricultors no poden fer front a aquestes inversions. Reduir la pèrdua d’aigua en el reg, aprofitar millor l’aigua suposaria un estalvi enorme. O podem fer com el liberalíssim Sala i Martín: “si l’agricultura no és competitiva, que pleguin”. Potser els urbanites com ell i el Josep Cuní, que pensen que el món s’acaba a l’AP-7, haurien d’imaginar-se si una Catalunya desertitzada tindria una industria metropolitana gaire competitiva.

Josep Cuní, vas estar graciós presentant la gala del Català de l’Any, però l’afany de protagonisme és més gran que tu. Jo crec que el premi el volies per a tu, però com que no te’l van donar, vas voler acaparar tots els minuts d’emissió. Saps per què no et van donar el premi? Perquè te n’haurien d’haver donat dos: un per tu i un altre pel teu ego.