Salutacions amics!
Renoi, quina descoberta, MOLTES GRÀCIES a la parella que ens vam trobar al restaurant senegalès Teranga (vegeu l’article mirall trencat) i que ens van parlar del restaurant tibetà Potala. No els vam preguntar el nom, eren un noi català i una noia canària, si per casualitat entrepusseu amb aquest bloc deixeu un missatge.
Segons el web del restaurant, darrere d’aquest nom tan lleig hi ha el temple més famós del Dalai Lama al Tibet, del s. VII (que es diu ràpid).
Ahir l’Urtxu i jo teníem molta gana. Ens vam apropar al Potala gairebé arrossegant-nos, al carrer Aragó amb Nàpols. És un local petit, la decoració és una mica carregada, però les fotos de l’Himàlaia certament espectaculars. Música tibetana per acabar-nos de transportar fora de la gran ciutat.
Com que no sabíem què demanar, vam optar pel menú degustació: dos plats combinats, postres i beguda per 23€. Aquest és el primer plat:
Vedella marinada, rotllet de patata, croqueta vegetal i una mica de pasta amb verdures i soja per acompanyar. Com era d’esperar, aromes inesperats, sorprenents, i la sensació que els diferents plats estaven cuinats amb carinyo.
Per beure l’Urtxu va demanar un te tibetà (te fred de llimó amb espècies), jo amb una canya ja era feliç. Aquest és el segon:
Pasta farcida de carn, al vapor, empanada de verdures amb curri i mandonguilles, acompanyat per arròs, verduretes, pasta fregida amb gambetes i pa tibetà. Vam disfrutar molt però no ens ho vam poder acabar. Per postres vam passar del púding d’arròs perquè no ens hi hagués cabut, i vam demanar un batut de iogur amb fruita.
Molt i molt recomanable.
Enllaços relacionats:
- Restaurant Potala. Carrer Aragó 397 (mapa)
Hola chikilicuatri!
Realment aquests platillus fan molt bona pinta, encara que el títol del restaurant es bastant xungo. Anem al Pòtala, au vinga nois. Pòtala jaqueta i som-hi!
Com estava el iubú del postre?
Per cert us ha lluvú pel camí cap a Barna?
Adéu. Bona nit i tapat!
Tanco la pó. Au.
Mariona
Jajaja, no, només ens ha lluvú al sortir de Lleida.
Xicoootts!!!
Quina bona pinta!!!
Com se passen aquests tibetans.
A més, el menú degustació, una mica de cada. És el que a mi m’agrada.
I l’ambient també hi ajuda.
Molt bé!!