Avui m’he llevat més d’hora i he anat cap a la feina fent marrada. Rambla Catalunya avall, hi havia parades que ja estaven venent i d’altres encara s’estaven muntant. Arribo fins a la Plaça Catalunya i hi ha força ambient, veig la carpa immensa de TV3 i giro cap al Passeig de Gràcia cap a la feina.
A l’hora d’esmorzar, en comptes de fer el descafeïnat (1,25€) a la cafeteria La Nou del mateix edifici he agafat la poma, l’he rentat i he sortit cap a la plaça a fer Diada. Molts turistes, molts catalans i un sol radiant, i jo enmig de tots menjant la poma a mossades.
Busco la carpa de Catalunya Ràdio, m’ha costat de trobar entre tantes carpes i unitats mòbils. Veig al Bassas a peu plaça, fent conya amb els de la Cubana, caracteritzats, que promocionen el seu reeditat espectacle.
Sort que el Bassas és tan alt i puc tirar la foto. La de l’esquerra, amb ulleres de sol, és la Judith Mascó.
Els de la Troba Kung Fu perpetren una cançó i jo, com molts d’altres, circulem. Torno a la feina i a la cafeteria La Nou encara hi ha les companyes, a les fosques, abrigades. Els anuncio solemnement que a partir d’ara esmorzaré a la plaça, amb el bon temps, i em miren com un bitxo rar.
Un cafè no val 1,25€. Al cap de la setmana són 5,25€. Al cap del mes són 21€. Això és un sopar notable. Multiplicat per quatre que som a l’equip són 84€ al mes. Per dignitat, a partir d’avui començo un costum saludable i econòmic.
que passa kaiser?
vec que t’ho passes molt bé durant la setmana a la feina, costa de veure la judith, ja que el sol enlluerna una mica
no vas signar per fer-li un carrer al capitan trueno?
molt bona la idea de la poma i la passejada, però un cafè al matí també ve de gust, si estalvies tants diners al final et soriran per les orelles
que vagi bé, ja ens veurem, suposo que a la mitja de lleida,
salut
Xavi, campió!!
M’he passat al te, però me’l porto jo de casa perquè al bar encara és més car que el cafè (inexplicablement).
Em fa ràbia perdre-me-la, però no seré a la mitja de Lleida. A la de Tàrrega intentaré ser-hi.
Ens veiem!