L’Antoni Bassas acaba d’anunciar que deixarà l’emissora el 18 de juliol, els milers de persones a qui cada dia ens ajuda a tirar endavant estem de dol. És una pèssima notícia, un company de viatge insubstituïble.
La setmana laboral és el temps que passa entre el “vinga va va homa vaaaaaaa!” dels dilluns i el “OE!” dels divendres. Em sumo a les iniciatives populars que encara no han començat per mirar d’impedir-ho, o per donar-li suport incondicional.
Aquests mitjans han publicat la notícia inmediatament, igual que el bloc que esteu llegint:
amb la calma 
Se m’acudeixen frases com:
– És més bona persona que macu
– Mira si es buena persona
– Ovació!!
…
però la única que descriu el meu desencís i la meva indignació contra la direcció de Catalunya Ràdio és:
– PERÒ HO HAVEU VIST!!!!!!!
Un comentari al diari Avui diu: “és el sentit comú fet persona, en necessitem una dosi cada dia”. Penso també en totes aquelles persones a qui El Matí “…ha servit d’altaveu per resoldre greus injustícies, i així acomplir la funció de servei públic…”, com deia sovint el Bassas.
En el món dels mitjans polititzats, descrit a “1984” de George Orwell, l’Antoni Bassas sobra.
Estic Trist. L´Antoni em feia entendre i valorar les noticies del dia a dia. He apres molt gracies a ell i als seus tertulians.
Estic Trist,
Gracies per ser tant profesional Sr. Antoni Bassas.
No n’hi ha per tant! no us preocupeu que el Bassas, acabarà fitxant per Rac1, com totes les perles que han anat sortint per la porta del darrera de Catalunya Ràdio. . .
Lo important és que perd més l’emissora (que ja els hi està bé) que no pas l’Antoni.