dia a dia a dia

Hola, avui estreno secció, crítica musical.

Ja fa alguns dies que el meu dia a dia s’assembla perillosament a aquesta cançó de Sanjosex: (L’he transcrit en prosa perquè em penso que així s’entén millor)

Dia a dia a dia……

Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i puja al cotxe, arriba, aparca, camina i fitxa i puja l’escala, saluda i tenca la porta i mira la taula. La feina prevista, un dia a la vista, fes una llista, truca a la gent, al matí és un bon moment. Correu, missatges, postits i cartes, notes disperses, trucades previstes, un dia que arrenca, reunió immediata, tensió a la sala, tensió a l’esquena. De nou esmorzar, avui de formatge, cafè, diari, conversa dispersa, tornem a pujar, una trucada, ets tu…

I passen les hores i et passen trucades, reunions, badalles, tens son però treballes, visita, reunió, trucada pendent, un altra reunió i un informe urgent! Hora de dinar, menú, nou euros, postres de músic, un altre cafè, una altra conversa dispersa una altra vegada tots a treballar. I ja són les cinc, i arriba la nyonya, la son s’apodera, s’apodera de mi… Hora de plegar, me’n vaig cap casa, sopar, sofà, demà serà un dia més clar i hauré de lluitar per mi…

Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i vinga va!

Quan això passa, s’ha de fer alguna cosa per posar-hi remei. Ahir vaig anar a un concert de Sanjosex als jardins de la Universitat de Barcelona, per a que m’ho cantéssin de viva veu, per si no m’havia quedat prou clar. El concert, gratuït, forma part del minifestival Els Vespres dels Juliols. Va ser molt familiar tot i que hi havia alguns centenars d’espectadors, la majoria asseguts a terra o dempeus.

El públic era majoritàriament format per universitaris (quina sorpresa!), les noies amb tirantets i els nois barbuts i grenyuts, quan no amb rastes. També alguns erasmus. Desenganyem-nos, aquest grup no és gaire conegut, i la majoria dels assistents va venir a petar la xerrada als jardins de la uni tot fent el porret, amb la qual cosa el xivarri que hi havia era bastant molest. Menys de la meitat estaven interessats en la música, i una minoria fins i tot vocalitzava les lletres. Al costat meu tenia dos noies que per poder parlar pel mòbil havien de cridar… i van acabar marxant a la meitat de l’última cançó. No podien marxar a la meitat de la primera cançó?

En el concert han tocat la majoria de les cançons del seu segon disc Temps o Rellotge i algunes del primer disc Viva!. Són una gent a qui agrada experimentar, i que no tenen cap problema en barrejar estils: folk, rumbeta, soul, una mica de flamenc… Tot el que permet el conjunt, format per guitarra acústica, baix, saxo, teclat i percussions diverses. Pel que fa a la temàtica, en el segon disc hi ha diverses referències a l’estrès, a la rutina que se’ns menja, a l’agenda que ens controla, i com la trampegem per poder-nos trobar. En acabar el concert, un noi deia “la primera vegada que l’escoltes ja t’agrada, hi ha grups que els has d’escoltar moltes vegades per trobar-hi el què”, i la veritat és que són unes cançons molt accessibles. Però no superficials.

Val la pena visitar la seua web, hi ha videos de les seues cançons, lletres, propers concerts i un bloc del seu cantant i guitarra Carles Sanjosé. Al youtube també hi ha videos, penjats per ells mateixos.

Un projecte original, ja veurem quant dura. No ho dic perquè falti qualitat, sinó perquè aquesta gent que experimenta tant sempre està posada en diferents merders, col·laboren amb altres grups, i acaben dissolent-se per donar vida a una altra proposta. Espero sincerament que la bona acollida del segon disc els mantingui junts uns quants anys més.

Després del concert, les meues cabòries i jo hem anat a caminar, mirant d’aprofitar la fresqueta de Barcelona. Rambles avall, guiris vermells pel sol, arribo al port. Tiro pel passeig marítim, als que som de l’interior el mar ens relaxa i ens ajuda a pensar. Un policia avisa als top-manta que marxen corrent: “Tengo habitaciones gratis!”. Tot i la brutícia de l’aigua, hi ha molts peixos i unes meduses enormes pululen amb calma, amb unes formes i moviments que no són d’aquest món. Faig la volteta pel Maremàgnum i la Rambla de Mar em torna a deixar a Colom. Pujo per Paral·lel, em desvio a Manso i recte amunt per la Ronda Sant Antoni, que em deixa a Aribau i fins a casa. La passejadeta ha suposat gairebé 6km… dormiré pla.

Demà serà un dia més clar i hauré de lluitar per mi…