Fa gairebé dos mesos que no escric res i s’acaben les vacances. Però comencem pel principi.
He deixat Barcelona!
Hi ha algunes coses que trobaré molt a faltar, i en volia fer un petit homenatge:
- Gràcies al Restaurant Muntaner (que a hores d’ara ja es deuen haver traslladat a Vallirana) per fer-me la vida més fàcil.
- Gràcies al Restaurant Albarakah pel bon tracte, l’extraordinari cuscus i el deliciós shawarma. Gràcies al Restaurant Kirin pel millor sushi.
- Gràcies al bar Geminis II pels immensos entrepans. Els divendres eren una festa gràcies a ells.
- Gràcies al personal del parking Gaylor, de tots els rebuts era el que pagava més a gust (tot i que ara pago menys de la meitat).
- Trobaré a faltar la Rambla Catalunya, el Passeig de Gràcia i el carrer Enric Granados, perquè Barcelona no seria Barcelona sense ells.
- Recordaré sempre pujar corrent l’avinguda de Pedralbes, que no s’acaba mai, i arribar dalt de tot és una victòria!
- Anar corrent amb l’Alberto des del Paral·lel fins al port olímpic i més enllà no té preu.
- L’entrenament infernal però terriblement addictiu a què ens sotmetiem al gimnàs Alfa5, adrenalina i endorfines a sac.
- Les joies de l’arquitectura, la casa Batlló, la casa Amatller, la Sagrada Família, Santa Maria del Mar…
- Ooooh, gairebé m’oblido d’uns gofres menjats al carrer amb el Rubén, entre el Portal de l’Àngel i la plaça Sant Jaume, un dels millors dies de la meua etapa a Barcelona!
- I ja de pas, els molts moments viscuts amb el Rubén els dijous al vespre, com ens agrada gaudir de la bona vida, eh?!
- El meu cosí Pere em va oferir una mica de vida social, com la necessitava!
- Els Capgrossos de Mataró ens van acollir amb els braços oberts en molts assaigs. Si fem la torre de vuit serà dedicada a vosaltres!
- Les cerveses que vam prendre en Kizito i jo després de la feina, ell oferint-me consells que mai s’aplicarà, i jo oferint-li psicologia barata.
- Els viatges d’anada i tornada a Lleida amb el Samuel i la Blanca, sense ells no hagués aconseguit aguantar dos anys a Barcelona…
No tot el que he viscut a Barcelona va ser fantàstic, si no encara hi seria, però el que no hi és en aquesta entrada és perquè no mereix ser-hi.
Barcelona no està tan malament al cap i a la fi… però ara començo una nova etapa.
Les fotos són d’Antoni Benavente excepte la 3 i la 6.
amb la calma 
Ostres, m’he commogut i tot…
Jo trobaré a faltar els viatges de tornada de Barcelona… Els d’anada, també,… però sempre prenen un aire més melancòlic.
El bo de la majoria de les coses que dius,… és que no es mouen de lloc i sempre podràs anar-les a veure!
Gràcies per totes les estones.
Endavant Josep!
Els viatges eren una passada jo també els trobaré a faltar… encara recordo aquell dia parlant de Queen i descobrint cançons, cantant-ne d’altres… quins records.
Gràcies!
Gràcies a vosaltres!
Lo que barcelona perd, ho guanya Lleida!
Lleida 1 – Barcelona 0