Curiosa coincidència, la dels diaris de Lleida Segre i La Mañana, de posar junts als Castellers i al Juanjo Garra com a protagonistes del diumenge 5 d’octubre. M’encanta l’associació d’idees.
La repercussió de la setmana fantàstica dels Castellers (aconseguint 7 castells de 8 pisos en una setmana!) ha sigut unànime en la premsa de fora Lleida, que s’han desfet en elogis cap a la que podria ser la colla revelació de la temporada, amb el permís dels Castellers de Sants, COLLA DE NOU.
En canvi, a Lleida encara passem desapercebuts, com si els castells fóssin una cosa que no és d’aquí, i la premsa local necessita una espenteta de tant en tant. Per això mateix encara sobta més que ambdós diaris hagin posat al President i al Cap de Colla (en representació de la resta) en aquestes seccions destacades.
Però parlem del Juanjo. Vaig tenir el privilegi de córrer uns quants quilòmetres amb ell el dia abans de marxar a l’Himalaia, moments que vaig aprofitar per a que em fes cinc cèntims de l’expedició. Després vaig poder seguir l’ascens gràcies al bloc que ell mateix anava actualitzant (Gran iniciativa!).
La trajectòria del Juanjo i la dels Castellers han tingut felices coincidències. A més de fer el cim del Manaslu el mateix dia de la primera torre de vuit amb folre, va coronar l’Everest poques setmanes abans del nostre primer quatre de vuit. Amb motiu d’aquella efemèride, al novembre del 2000 els Castellers vam convidar al Juanjo a fer una xerrada sobre les vivències de l’expedició al cim del món. Va fer una reflexió que m’ha marcat profundament des de llavors, més o menys va equiparar coronar l’Everest amb fer un 4 de 8, va dir una cosa així:
Jo he pujat a l’Everest i vosaltres heu fet el 4 de 8, l’important és no quedar-se tancat a casa, fer alguna cosa de la qual et sentis orgullós.
La idea és que ben poca gent al món té l’oportunitat i la capacitat de fer un 8000, però tothom té a l’abast l’oportunitat de participar en iniciatives, projectes, comunitats que a base de granets de sorra al final aconsegueixen un gran impacte, un gran èxit.
amb la calma 
Així doncs,… per quan un castell dalt d’un cim?
Alguns ja hem fet un pilar de 2 a 3355m. Per quant un pilar de 4, com a mínim?
Llegint el bloc del Juanjo, em quedo amb: “tots naixem sota el mateix cel, però no tots tenim els mateixos horitzons”
Al juliol del 2000 els Castellers de Barcelona van fer un 3 de 7 al cim del Puigmal (2913m)!
Vegeu-ne el video