Han passat uns dies, ja no tinc agulletes i voldria plasmar les sensacions de diumenge i de dilluns abans que se m’oblidin els detalls.
Diumenge al vespre em trobo a Lleida amb una medalla penjada al coll i no em reconec, no sé qui és aquest paio que ha fet 30 quilòmetres (30!!) a 5:19 per després fer-ne 12 més a 5:43. Gairebé no em puc creure que vaig anar tots aquests quilòmetres més ràpid del previst, vaig arriscar molt per ser la primera marató. Però en tot moment estava convençut que era capaç de fer-ho. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
amb la calma 