models que cauen

Roba cara i incòmoda, tacons d’agulla, terra encerat, noies altíssimes caminant de manera elegant… tots els ingredients necessaris per un gran espectacle. Que comenci la funció!

video apm renault eco

Per tornar contents a la fenya, penjo un video que no és nou però que em va fer molta gràcia.

l’himne

Jo crec que ens hem de congratular, perquè ens esperen pàgines i pàgines d’acudits, gags del Polònia i de l’APM, versions, i el més divertit, sentir per la tele a gent famosa, esportistes o persones anònimes cantant-lo (?) o més ben dit desafinant-lo. Aquí van un parell de mostres que he trobat sense buscar gaire, només fullejant un parell de pàgines de l’Avui. La primera és un comentari anònim d’un lector:

Jo li hauaria plantat una estrofeta amb anglés(semble ser que son a Europa) que digués alló que deia la lletra de la canço que els crucificats de la pel. licula dels Monty Pyhton “La vida de Bryan” cantaben desde les respectives creus “Always look at the rigth side of the life”(més que res per alló de la “abrazada a pueblos en libertad”, mira encara ens volen “abrazar”). . . socors. . . socors que “me abrasan”

L’altra és la frase que tanca l’article d’opinió de l’Alfred Bosch, i crec que tant els d’aquí com els d’allà hi estarem totalment d’acord:

Felicitats, criatura. Tot i així, em temo que mai no et lliuraràs del poderós cul blanc d’en Franco.

Enllaços relacionats:

• Article de l’Alfred Bosch: Tempestuós. Himne espanyol
• Article de l’Iu Forn: És un himne o és una broma?

el canon de pachelbel

Estimats lectors, tinc un nou ídol.

Pachelbel, Pachelbel, I will see your ass in hell…

Enllaços relacionats:

• La pàgina del Rob Paravonian

cuac cuac

Avui, per casualitat, la meua curiositat de científic s’ha vist sobtadament motivada i ràpidament apagada, gràcies a google.

Ha arribat a les meues mans un petit text que afirmava: “els ànecs no fan eco quan canten. És un fet.”

Ja hi som. Fot-li, a barrinar. I per què? (com diria la Terribas) Potser els ànecs canten a una freqüència que quan rebota contra la paret s’anul·la a ella mateixa? Recordo que hi ha interferències constructives i destructives… i em venen al cap raonaments oblidats sobre moviment ondulatori i acústica rudimentària. La conclusió és que aquest no pot ser el motiu: hi pot haver un punt en l’espai on les ones del cant de l’anec (o de qualsevol altre so) s’anul·lin mútuament, però d’aquí a dir que sempre s’anul·len….

Vejam què hi diu google, (my best friend). I he trobat un article del departament d’Acústica de la Universitat de Salford (Anglaterra) on desmenteixen la suposadament famosa afirmació.

En essència, agafen un PATO i el fan cantar en diferents condicions acústiques (no us perdeu les fotos). Les gravacions d’aquestes proves demostren que, tal com ens indicava el sentit comú, els ànecs sí que fan eco quan canten. Quin és, doncs, l’orígen d’aquest mite? Les conclusions que en treuen ja són molt més opinables. Jo em decanto a pensar que qui va popularitzar (?) aquesta llegenda urbana no ha vist un ànec viu en sa vida.

Enllaços relacionats:

• Article del departament d’Acústica de la Universitat de Salford.
• Article de la Wikipedia que explica breument el fenòmen de les interferències constructives i destructives (en anglès).

torna polònia

Sí, torna Polònia amb força, i també torno a escriure al bloc. Deu ser l’eufòria que em provoquen els canvis en la meua vida. Espero que aquest canvi (laboral) sigui a millor.

Però estava parlant del Polònia… M’ha agradat la imitació del Pellicer, l’entrevista del Justo Molinero al Papa (i això que no m’agrada el personatge), i la cançó del Lluís Llach sobre els desastres a Catalunya de l’estiu (la lletra d’aquesta cançó l’ha escrit l’Empar Moliner!).

El discurs de rigor del Maragall també ha estat bé, en la línia. La Magdalena Álvarez no m’ha agradat tant…

Nogensmenys, seguirem informant. Adhuc!

Enllaços relacionats:

• Polònia