la muntanya

12 06 2008

Primer, una mica d’ambient, Temps o Rellotge, de Sanjosex: Llegeix la resta d’aquesta entrada »





ahir vaig somiar això

11 02 2008

No sento el tret de sortida, no veig els amics ni els familiars perquè sóc lluny del principi i falta molt pel final. No sé en quines muntanyes estic, però em recorda al Priorat. Porto un dorsal amb un número, corro com una llebre saltant per l’herba humida, la terra vermella i les pedres.

Els núvols són gruixuts i foscos, sento el vent sobre l’herba, sento les meues gambades fermes, el ritme és irregular com el terreny, sento l’aire que entra i surt huracanadament dels meus pulmons, sento els batecs del meu cor com em ressonen a les orelles i marquen el compàs.

Una distància infinita em separa del corredor que tinc al davant i també del que tinc al darrera. Sóc lent en comparació amb els bons, però sóc més ràpid que els que no acostumen a córrer. Competeixo amb mi mateix, estic ben acompanyat. Ho aconseguiré si em venço.

Sento un tro, el vent s’intensifica i cauen les primeres gotes. Cauen més llamps. La pluja em renta la suor però m’embruta els keds. No fa fred, és una tempesta d’estiu, però no puc continuar la cursa.

Hi ha un refugi, de pedra i fusta, m’hi acullen. No puc parlar, no he recuperat l’alè. Em donen brou en un got. Encara vaig xop però no fa fred. Em quedo sota la porxada, se sent caure la pluja sobre la fusta. El camí per on he vingut s’ha convertit en un torrent. Sento l’olor de l’herba mullada. Arriben més corredors, cares conegudes, rialles.





so much beauty

2 10 2007

This is from the film American Beauty. I’ve been feeling exactly like this recently:

…there’s so much beauty in the world. Sometimes I feel like I’m seeing it all at once, and it’s too much, my heart fills up like a balloon that’s about to burst, and then I remember to relax, and stop trying to hold on to it, and then it flows through me like rain and I can’t feel anything but gratitude for every single moment of my stupid little life…

D’acoooord, la traducció lliure:

Hi ha tanta bellesa al món… De vegades em sento com si la veiés tota de cop, i n’hi ha tanta que el meu cor s’infla com un globus a punt de rebentar, llavors miro de relaxar-me, i ja no intento guardar-m’ho tot a dins, i llavors m’atravessa com si fos pluja, i l’únic que sento és gratitud per cada instant de la meua vida insignificant…

Gràcies Samuel per fer-me venir ganes de tornar a veure aquesta gran peli.

Related links / enllaços relacionats: