la muntanya

Primer, una mica d’ambient, Temps o Rellotge, de Sanjosex:

dimecres japo

Un dels pocs luxes que em permeto és el que anomeno “dimecres japo”, i consisteix en recollir una safata (ai no, que es diu hostessa) de sushi en un restaurant japonès i menjar-ho amb la calma al pis amb una Moritz ben fresqueta.

mapa de castells de vuit

Avui he tingut una idea, com que ja hem fet un bon grapadet de castells de vuit arreu de la geografia catalana, he pensat que podria fer un senzill mapa google per veure amb un cop d’ull on els hem fet.

models que cauen

Roba cara i incòmoda, tacons d’agulla, terra encerat, noies altíssimes caminant de manera elegant… tots els ingredients necessaris per un gran espectacle. Que comenci la funció!

aventures i desventures a madrit

Salutacions amics!

Aquesta entrada s’ha endarrerit massa, he de recuperar el temps perdut.

La primera setmana de maig vaig estar rondant per Madrid (“comarca del Segrià”) amb el meu bon amic Emad, merengue fins al moll de l’os. Dimecres va ser un dia de grans emocions, aquí en teniu un parell d’imatges:

sí, sí, sí, mos nem a madrit!

És que gairebé no m’ho crec ni jo, però avui he recollit les entrades pel partit Madrid-Barça de demà passat!

sant jordi, la poma i el cafè

Avui m’he llevat més d’hora i he anat cap a la feina fent marrada. Rambla Catalunya avall, hi havia parades que ja estaven venent i d’altres encara s’estaven muntant. Arribo fins a la Plaça Catalunya i hi ha força ambient, veig la carpa immensa de TV3 i giro cap al Passeig de Gràcia cap a la feina.

sanaüja sota la pluja

Aquest és lema escrit al clauer que ens van regalar a la II Cursa de Muntanya de l’Alta Segarra la qual cosa devia fer més aviat gràcia dies enrere quan feia molts mesos que no plovia. En canvi, la setmana passada va estar plovent a manta, i el dia de la cursa no va ser una excepció.

free tibet

Salutacions amics!

Renoi, quina descoberta, MOLTES GRÀCIES a la parella que ens vam trobar al restaurant senegalès Teranga (vegeu l’article mirall trencat) i que ens van parlar del restaurant tibetà Potala. No els vam preguntar el nom, eren un noi català i una noia canària, si per casualitat entrepusseu amb aquest bloc deixeu un missatge.

butrec

Butrec és una paraula suposadament molt lleidatana, però ni google ni el diccionari lleidatà-català en saben gran cosa.

Butrec en català estàndard seria forat, i cada cop que mon cosí la fa servir em fa molta gràcia.

Diumenge lo veí va fer un butrec al tabic que separa la seua cuina amb la nostra, posant de manifest el lamentable estat dels centenaris maons que formen les parets de l’edifici. Lo veí de seguida va venir a disculpar-se i ahir va venir a arreglar el desastre domèstic.