aventures i desventures a madrit

19 05 2008

Salutacions amics!

Aquesta entrada s’ha endarrerit massa, he de recuperar el temps perdut.

La primera setmana de maig vaig estar rondant per Madrid (“comarca del Segrià”) amb el meu bon amic Emad, merengue fins al moll de l’os. Dimecres va ser un dia de grans emocions, aquí en teniu un parell d’imatges:

las meninas

Hi ha tantes coses a explicar de les Menines, sembla tan casual, espontània, desenfocada, descentrada… és increïblement moderna.

3 de maig

Més emocions: vam estar de sort i vam poder veure els Afusellaments del 3 de Maig, encara en una ubicació provisional, que acaba de ser restaurat. També volia veure el Guernica al Reina Sofia, però la setmana passada no es podia veure perquè estaven muntant una exposició temporal. Un altre dia.

Que sí, que d’acord, que ja no despisto més. El partit:

L’altra cosa destacable que vaig fer dimecres passat va ser veure el partit al Bernabeu (4-1, Pere, 4-1…). Per algun motiu que desconec la nostra porta d’entrada a l’estadi va romandre tancada fins que no va passar l’autobús amb els “jugadors” del Barça, rebuts amb gran alegria per l’afició local. Fent cua per entrar ens vam trobar amb el Joaquim, un dels escassos (jo diria que en total erem una dotzena) sofridors culers que vam anar a Madrid. Aquests són el Joaquim i l’Emad:

Joaquim i Emad

La zona reservada per l’afició visitant no era tal, ja que erem tan poquets que ens van dispersar i barrejar entre els merengues. Sigui com sigui, allí estàvem nosaltres:

Emad i Josep

Aquí estem, a la quarta grada. Molt apretats i amb el terra i els seients molt bruts, anem a buscar unes birres i un entrepà abans que comenci. Primera sorpresa: només tenen cervesa sense alcohol. Deu estar prohibit, ho entenc, però en necessitava! Segona sorpresa: tots els entrepans estaven fets a base de porc, excepte el de formatge-a-palo-seco: pernil, llom, frankfurt, saltxitxon! No li van posar gaire fàcil a l’Emad. No dic que hagin de tenir alternatives per a tots els gustos, però tampoc calia ser monotemàtic amb el porc. Ni tan sols un bocatacalamares? On és el típic vegetal de tonyina?

Abans de començar vam poder veure el famós “paseíllo”, que deien ells:

paseillo

No n’hi va haver per tant, va ser molt breu… L’Emad va gravar TOT el partit amb la seua videocàmera, afegint vigorosos comentaris esportius en àrab. Dir que va xal·lar és dir poc!

Comença el partit i me n’adono que m’he oblidat la ràdio, hagués estat molt bé que el Puyal m’acompanyés durant el partit. De tota manera el Samu, la Blanca i mon germà Agus em van acompanyar (en el sentiment) durant tot el partit a través del mòbil.

Amb la fenya feta, els madridistes es van mostrar més aviat sosos, tan sols es van aixecar de la cadira als gols (que no van ser pocs) i una mica quan van canviar al Raúl. Hi va haver un frustradíssim intent de fer l’onada. Els únics que van fer festa durant els 90 minuts van ser els del sector ultra sur, la resta… més aviat encara estaven resacosos de la festa a la Cibeles tres dies enrere. Per exemple, un cop acabat el partit, va ser increïble estar entre centenars de madridistes al metro… en silenci! A l’Emad també li va sorprendre.

L’endemà, com cada dia, vam fer cap al Bernabéu, aquest cop per fer el tour per dins l’estadi. Quan l’Emad va visitar Barcelona el vaig portar a fer el tour del Camp Nou, per tant és de rebut que jo l’acompanyés a la visita del seu temple esportiu. Passejant per dins del Bernabéu, vam poder veure els estralls del dia anterior en forma de muntanyes de brossa:

muntanyes de merda

Sí, ja sé que és una foto lletja, però ningú ha dit que jo fos imparcial. Què us pensàveu? Que publicaria una foto com la següent??

Emad 4 a 1

Grrr la veritat és que s’ha de tenir fetge per fer el que vaig fer. De tota manera també hi va haver moments d’afirmació personal: mai 70000 persones m’havien deixat tan clar que jo no sóc espanyol, i això no passa cada dia i és d’agrair. La televisió autonòmica Telemadrid també s’encarregava de recordar-me lo diferents que som. Engeguem la tele de bon matí i als informatius d’aquest canal comencen l’obsessiu rosari: “Los bascos esto y aquello”. “Los catalanes esto y lo de más allá”. “Huy lo que han dicho los bascos!”. “A usted qué le parece lo que han hecho los catalanes? Mal o muy mal?”.

Em pregunto què farien sense nosaltres.

Després, dinant, els de la taula del costat “Has oído lo que han dicho los bascos? Bla, bla, a dónde vamos a llegar! Si dentro de nada vamos a tener que llevar boina!”.

En fi. Divendres el tren em tornava veloçment al meu país, on només ens hem de preocupar de coses superficials: la manca d’aigua potable, les deficients xarxes elèctriques i de transport públic, vaja, com a qualsevol país del primer món.

Fins la propera aventura!

Enllaços relacionats:


Accions

Informació

9 responses

19 05 2008
Enric

A ver, tu, español reaccionario, ya no voy a hacer el maraton de San Sebastian en las vascongadas contigo a menos que primero quemes una de esas banderas estrelladas y corras con la camiseta de Raul. Ya no tajunto.

Kaiser, es que ets…!!! Al Bernabeu, per el amor de Dios… els vas donar peles per que ens fotin els futurs cracks que el cap de c. de LAporta deixarà escapar…

ALmenys si vas gaudir, de tot es pot aprendre.

Una abraçada!

19 05 2008
Kaiser

Jajajaja…

Sí, doncs de la pasta que ens va costar la broma no he parlat: entrades + bocates + tour + samarretes….

Per cert hem de parlar de Donostia… perquè hi ha vida més enllà de Templers! ;-)

19 05 2008
Jose (H)

kaiser, ets un punyetero crack, m’agradat molt la teva història i la manera d’explicar-la (i això que ja me l’havies contat en directe, però per escrit l’has millorat i tot). Bé, he de reconèixer que el 4-1 també em va agradar força.

Un tio simpàtic aquest Emad.

Una abraçada,

20 05 2008
Kaiser

Merci Hache :)

Segur que amb l’Emad faries bones migues. Ens veiem al riu!

Una abraçada

20 05 2008
samuel

Amic Josep, massa al·lusions a la meva persona! Et demanaré drets de copirait! Lo meu amic, Marcel de Linyola està fent un curs intensiu de capitals de comarca, així que aviat deixaràs de riure-te’n d’ell.
Rè, rè, rè, non farem rè, d’aquesta gent… ja se’l poden vendre tots!

Fins la puspera ventura

Ezequiel Güell Arnau, lo raier de la ciutat

20 05 2008
Kaiser

Lo raier:

RÈÈÈÈÈÈ!!!! Amb aquestus del barça el que els cunvé és una bona embernissada.

Home 1

20 05 2008
Arnau

kaiser !!!

Rendeixes honor al teu nick, si es que ets l’amo company !!! Quina manera tan sutil de descriure una situacio tan desagradable sense utilitzar ni una paraula mal sonant.

L’amic Marc ja esta rumiant de valent amb Donostia. Ja te decidit que tambe vindra i correra. Crec que compartirem habitacio, oi? Sera un plaer. Quines ganes, quines ganes !!!

A veure si fem alguna sortideta. Salutacions

20 05 2008
Kaiser

Arnau, company!!!

Home, jo no diria desagradable, diguem que hi va haver algun moment durillo… però per damunt de tot jo estava de vacances a Madrid amb un gran amic… merengue. :-)

Sí, compartirem habitació i nervis!!! Ara hi ha Templers i altres compromisos, després toca fer la planificació maratoniana….

6 06 2008
jordi

Osti, em sembla que la legió de fans de Lo Raier de la Ciutat i del Marcel de Linyola ja són una plaga! Boníssim!! Un sentit homentage també per a la Dona-1, que acaba rebent a cada capítol. Salutacions amics, avui hem après que els del Madrit són uns…. val més que ho deixem córrer, tanquem-ho tot… XD

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: