aventures i desventures a madrit

Salutacions amics!

Aquesta entrada s’ha endarrerit massa, he de recuperar el temps perdut.

La primera setmana de maig vaig estar rondant per Madrid (“comarca del Segrià”) amb el meu bon amic Emad, merengue fins al moll de l’os. Dimecres va ser un dia de grans emocions, aquí en teniu un parell d’imatges:

Hi ha tantes coses a explicar de les Menines, sembla tan casual, espontània, desenfocada, descentrada… és increïblement moderna.

Més emocions: vam estar de sort i vam poder veure els Afusellaments del 3 de Maig, encara en una ubicació provisional, que acaba de ser restaurat. També volia veure el Guernica al Reina Sofia, però la setmana passada no es podia veure perquè estaven muntant una exposició temporal. Un altre dia.

Que sí, que d’acord, que ja no despisto més. El partit:

L’altra cosa destacable que vaig fer dimecres passat va ser veure el partit al Bernabeu (4-1, Pere, 4-1…). Per algun motiu que desconec la nostra porta d’entrada a l’estadi va romandre tancada fins que no va passar l’autobús amb els “jugadors” del Barça, rebuts amb gran alegria per l’afició local. Fent cua per entrar ens vam trobar amb el Joaquim, un dels escassos (jo diria que en total erem una dotzena) sofridors culers que vam anar a Madrid. Aquests són el Joaquim i l’Emad:

La zona reservada per l’afició visitant no era tal, ja que erem tan poquets que ens van dispersar i barrejar entre els merengues. Sigui com sigui, allí estàvem nosaltres:

Aquí estem, a la quarta grada. Molt apretats i amb el terra i els seients molt bruts, anem a buscar unes birres i un entrepà abans que comenci. Primera sorpresa: només tenen cervesa sense alcohol. Deu estar prohibit, ho entenc, però en necessitava! Segona sorpresa: tots els entrepans estaven fets a base de porc, excepte el de formatge-a-palo-seco: pernil, llom, frankfurt, saltxitxon! No li van posar gaire fàcil a l’Emad. No dic que hagin de tenir alternatives per a tots els gustos, però tampoc calia ser monotemàtic amb el porc. Ni tan sols un bocatacalamares? On és el típic vegetal de tonyina?

Abans de començar vam poder veure el famós “paseíllo”, que deien ells:

No n’hi va haver per tant, va ser molt breu… L’Emad va gravar TOT el partit amb la seua videocàmera, afegint vigorosos comentaris esportius en àrab. Dir que va xal·lar és dir poc!

Comença el partit i me n’adono que m’he oblidat la ràdio, hagués estat molt bé que el Puyal m’acompanyés durant el partit. De tota manera el Samu, la Blanca i mon germà Agus em van acompanyar (en el sentiment) durant tot el partit a través del mòbil.

Amb la fenya feta, els madridistes es van mostrar més aviat sosos, tan sols es van aixecar de la cadira als gols (que no van ser pocs) i una mica quan van canviar al Raúl. Hi va haver un frustradíssim intent de fer l’onada. Els únics que van fer festa durant els 90 minuts van ser els del sector ultra sur, la resta… més aviat encara estaven resacosos de la festa a la Cibeles tres dies enrere. Per exemple, un cop acabat el partit, va ser increïble estar entre centenars de madridistes al metro… en silenci! A l’Emad també li va sorprendre.

L’endemà, com cada dia, vam fer cap al Bernabéu, aquest cop per fer el tour per dins l’estadi. Quan l’Emad va visitar Barcelona el vaig portar a fer el tour del Camp Nou, per tant és de rebut que jo l’acompanyés a la visita del seu temple esportiu. Passejant per dins del Bernabéu, vam poder veure els estralls del dia anterior en forma de muntanyes de brossa:

Sí, ja sé que és una foto lletja, però ningú ha dit que jo fos imparcial. Què us pensàveu? Que publicaria una foto com la següent??

Grrr la veritat és que s’ha de tenir fetge per fer el que vaig fer. De tota manera també hi va haver moments d’afirmació personal: mai 70000 persones m’havien deixat tan clar que jo no sóc espanyol, i això no passa cada dia i és d’agrair. La televisió autonòmica Telemadrid també s’encarregava de recordar-me lo diferents que som. Engeguem la tele de bon matí i als informatius d’aquest canal comencen l’obsessiu rosari: “Los bascos esto y aquello”. “Los catalanes esto y lo de más allá”. “Huy lo que han dicho los bascos!”. “A usted qué le parece lo que han hecho los catalanes? Mal o muy mal?”.

Em pregunto què farien sense nosaltres.

Després, dinant, els de la taula del costat “Has oído lo que han dicho los bascos? Bla, bla, a dónde vamos a llegar! Si dentro de nada vamos a tener que llevar boina!”.

En fi. Divendres el tren em tornava veloçment al meu país, on només ens hem de preocupar de coses superficials: la manca d’aigua potable, les deficients xarxes elèctriques i de transport públic, vaja, com a qualsevol país del primer món.

Fins la propera aventura!

Enllaços relacionats:

• Museu del Prado
• Museu Reina Sofia
• Estadi Santiago Bernabeu
• Planificació d’itineraris en transport públic a Madrid