sant jordi, la poma i el cafè

Avui m’he llevat més d’hora i he anat cap a la feina fent marrada. Rambla Catalunya avall, hi havia parades que ja estaven venent i d’altres encara s’estaven muntant. Arribo fins a la Plaça Catalunya i hi ha força ambient, veig la carpa immensa de TV3 i giro cap al Passeig de Gràcia cap a la feina.

sanaüja sota la pluja

Aquest és lema escrit al clauer que ens van regalar a la II Cursa de Muntanya de l’Alta Segarra la qual cosa devia fer més aviat gràcia dies enrere quan feia molts mesos que no plovia. En canvi, la setmana passada va estar plovent a manta, i el dia de la cursa no va ser una excepció.

free tibet

Salutacions amics!

Renoi, quina descoberta, MOLTES GRÀCIES a la parella que ens vam trobar al restaurant senegalès Teranga (vegeu l’article mirall trencat) i que ens van parlar del restaurant tibetà Potala. No els vam preguntar el nom, eren un noi català i una noia canària, si per casualitat entrepusseu amb aquest bloc deixeu un missatge.

butrec

Butrec és una paraula suposadament molt lleidatana, però ni google ni el diccionari lleidatà-català en saben gran cosa.

Butrec en català estàndard seria forat, i cada cop que mon cosí la fa servir em fa molta gràcia.

Diumenge lo veí va fer un butrec al tabic que separa la seua cuina amb la nostra, posant de manifest el lamentable estat dels centenaris maons que formen les parets de l’edifici. Lo veí de seguida va venir a disculpar-se i ahir va venir a arreglar el desastre domèstic.

mirall trencat

No, avui no començo la crítica literària. Lo de mirall trencat no es refereix a la novel·la de Mercè Rodrera (que encara no he llegit) sinó a l’anècdota que ens va passar al Teranga, un restaurantet senegalès que hi ha al Born. Més que un restaurantet és un bar on també serveixen alguns plats.

de tu a tu: josep cuní, català de l’any

És cert que amb la crisi de l’aigua els polítics ho han fet fatal. Gràcies a ells, fa dies que he passat de vilatà simpàtic a provincià insolidari. Gràcies. La política és un art de dir mentides, és la seua feina. Però tu, Josep Cuní, no tens excusa, el teu altaveu matinal no pot servir per penjar-te medalles ni per esbombar la teua demagògia urbanita sense escrúpols. Vols caure simpàtic a la majoria, felicitats, és el teu problema, però mira d’aconseguir-ho sense sembrar mala maror on no n’hi ha.

amb sa calma

Cap de setmana casteller a Mallorca, hem actuat al magnífic Castell de Bellver, del s.XIV amb els Castellers de Mallorca i els Al·lots de Llevant. Un plaer saludar després de molts anys al Jordi i la Cati!