sanaüja sota la pluja

Aquest és lema escrit al clauer que ens van regalar a la II Cursa de Muntanya de l’Alta Segarra la qual cosa devia fer més aviat gràcia dies enrere quan feia molts mesos que no plovia. En canvi, la setmana passada va estar plovent a manta, i el dia de la cursa no va ser una excepció.

Quan va ser l’hora de la veritat decideixo que no correria, crec que amb l’entrenament que porto, aquesta cursa amb aquestes condicions ambientals no està al meu abast. Sé que ho podria haver intentat, sé que m’ho hagués passat bé una estona (a mi m’agrada córrer amb pluja) però mai he fet tants km en muntanya i avui no era el dia per estrenar-me en la distància.

Sé que a partir d’uns primers km de diversió ho hagués començat a passar molt malament i la distància total se m’hagués fet eterna. Prefereixo rajar-me enguany i fer-la l’any vinent amb més ganes i més preparació.

Al final, un diumenge al matí donant voltes en cotxe per la Segarra, que feia goig de tant verd. Després dels primers moments amb molts sentiments barrejats, em queda un dubte. No sé si he sigut un valent per prendre la decisió correcta, o si l’havia d’haver corregut igualment amb la calma i disfrutar del fang al cos i la pluja a la cara.

Aquí em teniu, tirant la foto de la sortida, ja que jo no estava entre els corredors… Avui llegeixo que els que s’han atrevit s’ho han passat molt bé, que han disfrutat com canalla xafant tolls. Però hi ha de tot, també vaig veure gent que abandonava esfereïda després dels quatre primers kms, i també un lesionat, el company Karri de Km0 que el van haver d’evacuar per una torta al turmell que sembla que no té més conseqüències.

Ai… la valentia, la decisió correcta… de vegades no és trivial. Hi ha una frase, que no sé si és del Joan Barril, però almenys surt al seu llibre Parada Obligatòria:

Ser valent no vol dir no tenir por de res, sinó tenir por de tot, i tot i així fer el que creus que és correcte.

Avui crec que ho tinc més clar, quan he vist que n’hi ha hagut molts com jo que no han pres la sortida. Entre no presentats i abandons hem sigut la meitat dels participants (uns 140 inscrits, uns 80 prenen la sortida i 69 acaben).

Diguem que sí, que ahir calia ser conservador, i que hi hauran més curses. Però és clar, la pluja a la cara… la natura… i jo vaig tenir un somni, sabeu?