sortida km0 sant llorenç de montgai

Diumenge ens vam reunir sis cabretes de Km0 al bonic poble de Sant Llorenç de Montgai, amb l’objectiu de trotar una bona estona pels senders de la zona. El company Arctos (coneixedor del terreny) faria de guia altre cop. Per la meua banda, l’objectiu del dia és reconciliar-me amb la muntanya, després de la mala experiència de la Correcuita de Borges del diumenge anterior, i mirar de passar una bona estona sense preocupar-me gaire pel rendiment. Un objectiu secundari és estrenar la motxilleta amb camelbak, per veure si molesta al córrer, i si fa la seua funció, és a dir, permetre que m’hidrati durant l’esforç i guardar les claus del cotxe, la càmera i poca cosa més. En aquesta ocasió (la primera), porto el dipòsit ple amb 1,5 litres d’aigua amb pastilles d’isostar.

Amb la calma, cadascú fa el seu ritual preparatori: pulsòmetres, gorres, hidratació, calçat… però curiosament sortim sense escalfar ni estirar (quin mal costum!). Ens dirigim cap a la presa del pantà de Sant Llorenç, i me n’adono que aquest camí ja l’he fet abans, almenys un parell de cops. La sensació de repetir inesperadament un camí és molt gratificant. Seguim pel sender que dóna la volta al pantà, és molt irregular però en conjunt és pla, molt divertit: esquivem branques, herbes, roques, revolts pronunciats, alguna escala, algun salt… En Baldato rellisca i es fa mal al genoll, però continua sense queixar-se. Ens aturem quan trobem uns quants arbres que ha tombat el vent, i pensem en el Sime :) ex saltador de tanques.

Tornem a creuar el pantà, aprofitem per fer alguna foto, i comença la pujada a sak. Jo de seguida he de caminar, el meu cos encara no està fet per les rampes, però això té remei… Torna l’Arctos a pescar-me. Quina paciència! Anem plans una estoneta i comença el descens. Diumenge va quedar confirmat que tinc una habilitat natural pels descensos, una cosa que a mi em semblava evident resulta que no ho és tant. Em deixo anar, inclino el cos cap endavant i accelero increïblement, però sense perdre el control. El descens és per pista, però tot i això hi ha alguna pedra solta, per tant els reflexes estan al 100%.

Arribem a la carretera entre Sant Llorenç i Camarasa, els últims 2km són d’asfalt a la vora del pantà. L’espatlla dreta em fa mal com si la motxilla estigués desequilibrada, però no ho està. Després d’ajustar la sivella moltes vegades sense èxit, me n’adono que el tub de la camelbag tiba l’ansa dreta de la motxilla cap avall. Ho tindré en compte per la propera vegada.

Encara és d’hora i decidim esmorzar al bar del poble. No estem sols, però el cambrer s’ho pren taaaaaan tranquil·lament que ens estem anys esperant els entrepans, per no parlar dels cafès. Això sí, el meu, de llonganissa amb ceba (entre dos llesques de pa de pagès) és un homenatge a l’esforç, i sumat a les endorfines alliberades al torrent sanguini, em deixa en un estat eufòric que em fa desitjar que s’aturi el temps. Aprofitem per fer tertúlia atlètica i parlar d’esdeveniments passats i futurs.

Quan ja estem a punt d’entrar als cotxes, el Madjoker em pregunta “avui ja vas a Barcelona?”, i jo aprofito per respirar fons i fer una mirada panoràmica al pantà, com intentant absorbir un trosset de natura i endur-me’l a la metròpoli.

Un gran dia, sortideta agradable, potser més breu del que ens esperàvem, recorregut no excessivament dur, i la millor companyia.

Enllaços relacionats:

• Mapa aproximat del recorregut (al GPS surten 13km). Nota: si seleccioneu “satellite” en comptes de “map” i “kilometer” en comptes de “mile” es veu molt millor :)
• Fotos meues i fotos del Xavi19 d’aquesta sortida.
• Missatge del fòrum Km0 on ho vam organitzar.